 |
|
|
|
|
|
|
|
||||||
 |
Cristina Sánchez En una ciutat ningú no es fixa en res. Hi ha gent que decideix venir-hi a viure simplement per això, perquè els agrada l'anonimat i no volen que ningú els miri a la cara quan passegen, compren o agafen el metro. No tenen ganes de salutacions a l'ascensor ni xarrades de mitja hora a la porta de casa. Els molesta el que sovint passa a petites ciutats i pobles, on tothom es coneix i parla, en una cordialitat que a vegades esdevé vigilància o xafarderia. Però una ciutat, encara que ningú no miri, amaga moltes històries, relacions i patiments. I els ciutadans estem entrenats per mirar a una altra banda. Perquè d'això es tractava quan vam venir aquí, no? |
 |
|
|||
|
||||||
|
||||||
|
||||||
|
||||||